Infoguiavalencia - Festes

Suscribirse a canal de noticias Infoguiavalencia - Festes
Actualizado: hace 27 mins 38 segs

Un 9 d'Octubre entre la solemnitat, els insults i la violència

Mar, 10/10/2017 - 00:35

La Real Senyera va fer el seu recorregut mentres part del públic xiulava i insultava a l'equip de govern. I a la vesprada violència d'extrema dreta.

 

El 9 d'Octubre pareix que està condemnat a deixar una festa alegre del poble valencià per a convertir-se en expressió de l'odi i la radicalitat dels que no admeten opinions diverses.

Este passat dilluns, el Dia Nacional Valencià, va tornar a fer evident la intransigència respecte les diverses maneres de pensar, arribant a l'agressió més censurable i una aparent impassibilitat de les forces de l'orde, absents en moltes d'elles.

Al matí, després de l'acte institucional, va tindre lloc la tradicional Processó Cívica, després de l'acte protocol·lari en el qual la Reial Senyera ix de l'edifici municipal pel balcó principal i baixa al carrer en posició vertical, atés que l'ensenya valenciana és l'única que no s'inclina davant de ningú.

Des d'eixe moment i fins que va tornar a pujar al balcó de la mateixa manera, es va combinar la solemnitat d'este acte en honor de la pròpia bandera, i els xiulits i insults constants de part del públic assistent, els que no deixaven d'increpar a l'equip de govern. Els crits de "som valencians, no catalans" i alguns més semblants s'escoltaven, fent de la processó una desfilada que denigrava el pas de la bandera del poble valencià.

Els grups més radicals, "disfressats" de valencianistes, van aprofitar l'oportunitat per a incrementar "la temperatura" de les crítiques, com a anunci al que farien a la vesprada.

Violència d'ultradreta a la vesprada

Y es que la manifestación convocada por a Comissió 9 d'Octubre en defensa del valencià, fue inicialmente boicoteada por un grupo de radicales de extrema derecha, los cuales, llevando banderas de España, algunas toro incluido, y también Senyeres, persiguieron a algunos de los participantes del desfile de izquierdas, llegando a la agresión física, entre puñetazos y patadas (como quedó grabado en muchos vídeos), y sin que la policía estuviera presente e interviniera. Sorprendente esta ausencia cuando se pudieron ver muchos fotógrafos y cámaras de televisión, muestra de que no era una circunstancia no previsible.

I és que la manifestació convocada per a Comissió 9 d'Octubre en defensa del valencià (qualificada de catalanista per alguns sectors), va ser inicialment boicotejada per un grup de radicals d'extrema dreta, els quals, portant banderes d'Espanya, algunes bou inclòs, i també Senyeres, van perseguir a alguns dels participants de la desfilada d'esquerres, arribant a l'agressió física, entre punyades i puntellons (com va quedar gravat en molts vídeos), i sense que la policia estiguera present i intervinguera. Sorprenent esta absència quan es van poder veure molts fotògrafs i càmeres de televisió, mostra que no era una circumstància no previsible.

Al final de la vesprada Compromís va demanar la dimissió del Delegat del Govern, Juan Carlos Moragues “per no garantir la seguretat i el dret de manifestació de les persones que han acudit aquest dilluns a la marxa convocada per la Comissió 9 d'Octubre amb motiu del dia de la Comunitat, sota el lema ‘si al valencià’ en favor de la llengua”.

Hortensia Herrero, Adela Cortina i Joan Manuel Serrat entre les distincions del 9 d'Octubre

Lun, 10/09/2017 - 23:32

El president de la Generalitat ha destacat els valors de les persones i entitats premiades.

 

En l'acte institucional del 9 d'Octubre es van entregar les distincions de la Generalitat a entitats i individus que s'han destacat en diverses àrees, tant de la cultura com de la ciència, l'empresa, etc.

El president ha destacat els valors de les persones i entitats premiades, i ha afirmat que estes representen "les banderes sense exclusions, les banderes que unixen i que donen sentit", citant la de la sanitat, la de l'educació, la de la cultura, la de l'esforç, la de la solidaritat, la de la dignitat, la de la concertació i la de la iniciativa econòmica

Distincions de la Generalitat 2017

Alta Distinció de la Generalitat al cantant Joan Manuel Serrat (per haver musicat el poemes de Miguel Hernández), a Hortensia Herrero (pel seu treball en recuperació del patrimoni) i a la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política Adela Cortina.

Distinció de la Generalitat al Fons Valencià per la Solidaritat, la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C, Ricardo Borrull i als hòmens que han evitat agressions masclistes.

Distinció al Mèrit Cultural al pintor Monjalés, a l'escriptora Didín Puig Grau; al dibuixant Enrique Arenós, Quique; a l'Institut Confuci de la Universitat de València; i al pintor, gravador i dibuixant Pepe Azorín.

Distinció al Mèrit Científic a la directora del Centr Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), María Blasco Marhuenda.

Distinció al Mèrit Empresarial i Social al primer president i cofundador de l'Associació Valenciana d'Empresaris(AVE), Silvino Navarro; al també empresari José Vicente González i a l'enginyera de telecomunicacions Nuria Oliver.

Distinció al Mèrit per Accions a favor de la Igualtat i per una Societat Inclusiva a l'activista i defensora dels drets socials Amparo Moreno Vañó i a la Coordinadora Valenciana de ONGD.

Distinció al Mèrit Esportiu, al jugador professional de pilota valenciana, Antoni Reig Ventura, 'Rovellet'; a la futbolista Ruth García García; a l'atleta i entrenador d'halterofília Emilio Estarlik; y a l'atleta internacional Marta Esteban.

Este 2017 el Consell ha acordat, a més, la creació de la Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat a l'aportació valenciana a la construcció d'Europa. Esta primera distinció ha sigut concedida a l'Oficina de Propietat Intelectual de la Unió Europea (EUIPO), la qual té la seu a Alacant.

Distinció d'Ambaixador de la Comunitat Valenciana a la Casa Regional Valenciana a París, creada fa 70 anys per Amado Granell.

En nom de tots els premiats va parlar la catedràtica d'Ètica i Filosofia Política Adela Cortina, qui després d'agrair la distinció, ha reivindicat la necessitat de cultivar "una ètica de la raó cordial" i de crear sinergies entre la societat civil, el món polític i l'econòmic per a fer front als "urgents" problemes que planteja el segle XXI.

Discurs del President de la Generalitat pel 9 d'Octubre

Lun, 10/09/2017 - 21:49

Puig afirmà que "Més que mai, esta data representa hui, el valor d’estar units."

 

El Palau de la Generalitat va acollir la celebració institucional del 9 d'Octubre, on es van donar cita membres dels grups politics valencians, així com autoritats i membres de la societat valenciana.

El President de la Generalitat, Ximo Puig, pronuncià el seu discurs, en el qual va fer una crida a la unió, i on va dir: "Hem de generar un patriotisme cívic on tenen cabuda totes les pàtries i màtries, personals i col·lectives. Els que estem al capdavant d’institucions tenim una responsabilitat fonamental. La nostra primera obligació es no fer sofrir a les persones."

Puig també va fer la proposta de crear un nou pacte de la Moncloa territorial.

Reproduïm, íntegres, les seues paraules.

DISCURS  DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT,  XIMO PUIG.

ACTE INSTITUCIONAL DEL 9 D´OCTUBRE


Senyores i senyors, valencians i valencianes. Este és el dia del poble valencià.
Ho és hui i ho serà sempre.

La Comunitat Valenciana és un projecte de futur.

Un projecte socialment avançat, innovador, inclusiu i modern.

Venim d’unes arrels profundes, d’una identitat política i cultural que podem constatar ací mateix al saló de Corts de l’antic Regne de València.

L’arquitectura institucional de la Corona d’Aragó es un bon referent històric de com podem estar junts des de la diversitat.


Venim de l’exigència de l’autonomia, hui fa 40 anys als carrers de València.
Fou un dia d’unitat i reivindicació, de diferents banderes, diferents idees i un objectiu compartit front aquells que volien limitar la pluralitat d’Espanya i marginar l’ambició d’autogovern dels valencians.

Venim d’eixos fets, d’una cultura comú que “és allò que alça la mirada de l’home i el porta a descobrir l’horitzó”, com va escriure Rafael Chirbes.

Això, un horitzó compartit, és el 9 d’octubre.

Més que mai, esta data representa hui, el valor d’estar units. Units des de la diversitat. Units per a reivindicar allò que som,

Units, sense donar instruccions de com ha de sentir cadascú la seua identitat. La unitat inclusiva és l’esperança que reivindiquem especialment este 9 d’octubre. 

Als valencians ens dol el que està passant. Ens commou el trencament de la legitimitat democràtica constitucional. Ens indigna la falta de ponts per considerar les raons de l’altre.

Ens entristeix la fractura, l’enaltiment de la polarització.
Blasco Ibáñez, quan va interpretar l’horror del que es capaç l’home, va dir:

“La civilización es el afinamiento del espíritu, el respeto al semejante, la tolerancia de la opinión ajena”.

Eixa és l’essència de la democràcia, compartir-la en el cap i en el cor, en la raó i en els sentiments.

Hem de generar un patriotisme cívic on tenen cabuda totes les pàtries i màtries, personals i col·lectives.

Els que estem al capdavant d’institucions tenim una responsabilitat fonamental. La nostra primera obligació es no fer sofrir a les persones.
I, per això, cal reconstruir diàriament els consensos i evitar que els projectes polítics enfrontats dividisquen la societat.

Vull reivindicar este matí la política. La política que pensa més en les persones, que en la pròpia persona. La política que es fa sense messianismes, sense dramatitzacions, sense
excuses.

La política que els valencians ja anem fent. Des de l’estabilitat que dona credibilitat, l’honradesa que dona confiança i el diàleg que dona esperança.

La política dels xicotets passos que condueixen als grans canvis. La política que fa eixe patriotisme cívic. La política que comparteix les banderes sense exclusions.

Les banderes de la sanitat, de l’educació, de la cultura, de l’esforç, de la
solidaritat, de la dignitat, de la concertació, de la iniciativa econòmica.

Eixes són les banderes que uneixen. Eixes son les banderes que donen sentit a un país.

La bandera de la sanitat universal que ha defès la Plataforma d’afectats per la Hepatitis C. I que han aconseguit superar una frontera de desigualtat.

Eixa sanitat que requereix la investigació dels millors talents per avançar i on els valencians estem representats en Maria Blasco i la lluita de tants científics contra el càncer.

La bandera de l’educació que garanteix la igualtat d’oportunitats i que mai arribaria sense la vocació de milers de mestres que donen vida a les aules dels nostres pobles i ciutats.

Mestres com Ricardo Borrull de qui hem aprés que ensenyar es el millor camí per a vèncer els prejudicis. La bandera de l’educació que trenca fronteres com fa l’Institut Confucio. La bandera d’educar en valors tan present en la trajectòria de la mestra i
activista cultural que és Didín Puig.

La bandera de la cultura que enalteix l’ànima  ciutadana a través de la pintura social de Monjalés, ú dels artistes dels que ens privà molts anys  la llarga nit del franquisme i que ara tenim ací i reconeguem con una de les llums que il·lumina les foscors.

La cultura crítica a través de l’humor gràfic d’Enric Arenós sempre disposat
per defensar el valencià, per criticar els abusos de poder i perseguir les utopies,

La bandera de la cultura a través de les mans entrecreuades en la pintura de Pepe Azorín, inspirades en Miguel Hernàndez, que també son les mans de tot el poble valencià trobant-se en un espai fratern.

Eixa cultura pròpia i universal que es comparteix com ha fet la Casa de Valencia en París, fundada per Amado Granell, el republicà valencià que encapçalà l’alliberament de París.

La bandera de l’esforç representada en l’esport i en esportistes com Emilio
Estarlik, o Marta Esteban.

Que representa Antonio Reig Ventura, “Rovellet”, ambaixador de la pilota,
del esport d’un poble orgullós de ajuntar-se i compartir moments al voltant de la partida.

O en Ruth García sent un referent per a tantes xiquetes que ja saben que no hi ha espais que no siguen per a elles.

La bandera de la solidaritat que ens ha llegat Amparo Moreno i continuen la Coordinadora de ONGs i el Fons Valencià per la Solidaritat apropant la cooperació als nostres municipis i també als veïns del món.

Esta setmana noves pateres han arribat a les costes valencianes. Reitere al
Govern d’Espanya l’oferiment d’esta Comunitat hospitalària als refugiats. No és pot ser insensible davant la catàstrofe humanitària.

La bandera de la dignitat d’eixos homes que lluiten contra la violència masclista i constitueixen junt a totes les dones el coratge front la pitjor de les injustícies, la pitjor de les violències

La bandera de la concertació entre els sindicats i les organitzacions empresarials que ha representat Jose Vicente Gonzalez, capaç de generar ponts socials que ens fan caminar junts.

La bandera de la iniciativa econòmica que reflexa Silvino Navarro mestre per a molts dels que han fet de les seues idees i projectes, empreses d’èxit.

O ara Nuria Oliver que representa eixa voluntat d’innovació constant que ha de fer als valencians aterrar en l’economia digital.

La nova economia per a la que necessitem ambaixadors de la nostra terra a Europa com és la EUIPO, l’agència europea més gran fora de Brussel·les a la que reconeixem amb la nova distinció Lluis Vives.

Som europeus i europeistes i per això volem canvis a la Unió Europea. Més
Europa social. Més Europa dels ciutadans.

Les banderes inclusives que ens uneixen, la sanitat, l’educació, la cultura, l’esforç, la solidaritat, la dignitat, la concertació, la iniciativa econòmica.

Les banderes que ens han de fer articular eixe nou relat d’Espanya que demanava Adela Cortina en un article que posava raons enmig d’una sobreexposició d’emocions.

Efectivamente Adela, las historias “Tienen que unir sentimientos y razón, convencer con argumentos, y no sólo persuadir con recursos emotivos, deben llegar a la razón de las personas concretas, que es una razón cordial.”

La raó cordial d’aquells que entenen amb solidaritat la seua ciutadania. Persones, com Hortensia Herrero, que de manera altruista fan que el nostre patrimoni siga viu i font d’orgull per als valencians i totes les persones que ens visiten.

Una iniciativa privada de mecenatge que situa a la societat valenciana en un paradigma de responsabilitat social.

La raó cordial, el sentiment plural, que representa com quasi cap altre Joan Manuel Serrat. El cantant que va difondre la poesia de Miguel Hernàndez, del que va dir fa uns dies que es podia “llegir cantant”.

Precisament Serrat es eixe cantant que es pot llegir quan l’escoltes, i entonà uns versos preciosos del nostre poeta:

“El odio se amortigua detrás de la ventana. Será la garra suave. Dejadme la esperanza.”

75 anys després de la injusta mort de Miguel Hernández necessitem més que mai l’esperança.

Senyores i senyors,

En 1977 Espanya estava a punt del col·lapse econòmic i social. En eixe moment, sindicats, empresaris i partíts polítics deixaren a un costat el curtplacisme, foren conscients de la responsabilitat col·lectiva que tenien i utilizaren l’instrument més poderós que hi ha per garantir la convivència: el diàleg.

Del diàleg nasqué l’acord i signaren els Pactes de la Moncloa que permeteren estabilitzar l’economia i assolir les bases per construir la nostra democràcia social.

Ho feren quan pareixia impossible, ho feren quan Espanya estava molt pitjor que ara.

Ho feren quan van entendre que damunt dels interessos de partit estan els interessos de país.

Hui, 41 anys després, en un context de gran dificultat, propose recuperar l’esperit de diàleg.

Me dirigisc a tots els Presidents autonòmics per obrir un espai de reflexió per impulsar un nou Pacte de La Moncloa Territorial que estabilitze un nou model federalitzant i que de una vegada per totes respecte les singularitats entre territoris i garantisca la igualtat entre ciutadans.

La solució no passarà mai per recentralitzar.

Este procés de reforma que ens ha de portar a un marc d'estabilitat, no s'ha d'entendre com un gest de feblesa davant ningú, sinó com la voluntat per a desenvolupar un nou projecte d’Espanya.

És evident que entre les formacions polítiques tenim discrepàncies molt profundes, però crec honradament que és l'hora que busquem la trobada per a superar la crisi més greu de la nostra recent història.

Ja ho hem fet abans i ho podem tornar a fer.


Senyores i senyors,

Este any celebrem alguns dels fets que han contribuït a la construcció moderna del territori valencià.

Fa 35 anys del nostre Estatut d’autonomia, aprovat a l’any 1982 i l’any que ve serà el 40 aniversari de la constitució que va suposar la democràcia i l’autogovern.

En tots eixos moments, en tots eixos grans fets, els valencians hem estat lleials, sense deixar de ser reivindicatius.

Eixa és l’actitud valenciana. La lleialtat reivindicativa.

Afrontem també així esta crisi, perquè com la bona política, que es fa de la mà del poble i la paraula, mai caduca.

En eixa lleialtat reivindicativa este 9 d’octubre vull expressar la voluntat del poble valencià de formar part d’un projecte compartit, just i solidari.

És temps de solucions. El problema valencià ha emergit més enllà dels àmbits acadèmics i ministerials. És ben conegut i compartit per la nostra ciutadania.

Solucions per un infrafinançament i unes infrainversions que se’ns imposen simplement pel fet de ser valencians. 

Solucions que no podem esperar més, perquè els drets no esperen.

Per tant, no defallirem en la demanda dels recursos que ens calen, i per això continuem apel•lant a la urgència d’una reforma del finançament autonòmic.

I vull dir un dia com hui, que els valencians no emmudirem.

Perquè una cosa és la prudència, fins i tot la paciència si observem voluntat de canvi, i una altra de ben diferent, baixar el cap.

Perquè com va escriure Ricard Blasco, quan era un jove de setze anys i participà ara fa 80 anys en el II Congrés Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura.

“Tenim el deure de complir amb eixe compromís històric amb la major dignitat possible, cosa que estic absolutament convençut que aconseguírem”.

No serem nosaltres els que estirem, més encara, les tensions territorials. Però a hores d’ara, ja no queden dubtes de que l’immobilisme, que no fer res, es la pitjor de les accions.

Han quedat clares les conseqüències dels desequilibris continuats i de les polítiques discriminatòries en benefici d’interessos partidaris o d’expressió curtplacista.

Per tant, defugim la demagògia i el patriotisme mal entès, i avancem en els territoris de la justícia social, la lluita contra els desequilibris i el respecte a les pròpies identitats.
Senyores i senyors,

L’any passat els deia que havien d’ aconseguir fer del problema valencià part de la solució d’Espanya. Crec que eixa voluntat la reafirmen hui.

Amb l’esperança d’un poble que fa 40 anys un 9 d’octubre de 1977 va reclamar el seu autogovern.

Com digué Joan Manuel.

Ara que fa vint anys que tenim vint anys, encara tenim força.

Amb eixa força, farem sentir la nostra lleialtat reivindicativa. Farem sentir, allò que som, impulsarem allò que podem ser. Moltes gràcies.

 

L'Ajuntament va acollir la presentació de l'Entrada Mora i Cristiana del 9 d'Octubre

Lun, 10/02/2017 - 00:28

El Periodista Boro Peiró pronuncià el pregó i es va presentar el cartell oficial de l'Entrada.

 

El pasado miércoles 27 tuvo lugar el Pregón de la XIV edición de “les Festes de Moros i Cristians del Cap i Casal”, que culminarán el día 9 de octubre con la Entrada Mora y Cristana, que se ha convertido en un acto tradicional del propio 9 d’Octubre. También se presentó el cartel anunciador de la Entrada.

El acto, que tuvo lugar en el Salón de Cristal del Ayuntamiento de València, estuvo presidido por el alcalde de la ciudad, Joan Ribó, acompañado por el concejal de Cultura Festiva, Pere Fuset.

Esta Entrada y los actos relacionados están organizados por la Federación Valenciana de Moros y Cristianos (FeVaMiC), cuyo vicepresidente, José Luis Llorens, fue el encargado de conducir este acto solemne, en el que el periodista de Onda Cero, Boro (sic) Peiró, tuvo la responsabilidad de pronunciar el pregón, y afirmó que esta fiesta ha conseguido tener un hueco claro en el calendario festivo de la ciudad y del 9 d’Octubre.

Por su parte Pere Fuset se felicitó también por la consolidación de esta fiesta y la integración en el conjunto de actos que se celebran en el 9 d’Octubre.
El acto de presentación acabó interpretando el Himno de la FeVaMiC que se estrenó  recientemente, y que se titula “Sempre Sumant”.

Representantes:

Francisco Esteve (Capitán Moro), Joaquín Benavent (Capitán Cristiano),  Alicia Moreno (Madrina) y Sofía Soler (Madrina infantil),

Calendario de festejos:

Las Embajadas (sábado 30),  el Alardo (domingo día 1), la inauguración del mercado medieval (desde el viernes 6 al día 12), la entrada infantil (sábado 7), el “Baile de la conquista” (verbena, domingo día 8) y Entrada la tarde del día 9.

La Festa de la Sega va reunir a més de 3.000 assistents

Mar, 09/26/2017 - 13:26

Entre les diverses activitats va haver-hi un reconeixement al músic Vicent Torrent.

 

El port de Catarroja d'Albufera va acollir la sexta edició de la Festa de la Sega, una iniciativa de la D.O. Arròs de València que en esta ocasió va introduir un nou concurs de perxadors.

La cita va tindre una assistència que els responsables estimen en més de 3.000 persones, per a conéixer de primera mà una de les nostres tradicions agrícoles més arrelades.

El complet programa va començar per un recorregut de reconeixement d'aus i a continuació un curs de cuina impartit pels restaurants Casa Carmina i Las Bairetas. Tot seguit va tindre lloc el primer concurs de perxadors, el guanyador del qual va ser Juan Puchalt Babau "Catarroja", i al que va seguir un de Cants de Batre en el que la vencedora va ser Noelia Llorens.

I com esta festa és de la sega un grup d'agricultors va fer una demostració de la sega manual de l'arròs, després de la qual cosa el músic Vicent Torrent i membre del grup Al Tall va rebre el nomenament de Segador d’Honor 2017.

Torrent va fer insistència en la importància del valencià. En este sentit va indicar que "Hem evolucionat, fa 40 o 50 anys nostra llengua estava mal vista. Per sort, hui en dia ja no succeïx, i la llengua ha tornat a la política, a les institucions i les escoles. A més, hem recuperat les tradicions, la gastronomia, i fins a les plantes baixes per a viure. Estem travessant un bon moment".

Un concert de música folk a càrrec del grup Tres fan ball va posar fi a esta jornada on la tradició es va fer present.